TRISTA I CRUA REALITAT
Realment penseu que s'ha de sentir així una nena? Em sembla totalment indignant! Cadascú és com és, i cap persona té dret ni a jutjar, ni a imposar la idea de que la bellesa està en les dones primes com ho estan fent els mitjans de comunicació. I vosaltres què penseu?
10 comentaris:
Des de el meu punt de vista, part del culpa és de tots aquells que volen comercialitzar amb un paradigma de persones altes i primes. Però, també nosaltres de concentir que la societat tingui l'objectiu de convertir-se en aquest model. Encara que qui té el poder... no és pot fer res... i els diners ho mouen tot. Llavors nosaltres em de ser més llestos i com som la futura societat, em d'evitar que hi hagi casos de transtorns alimentaris.
Dones pressionades per un determinat ideal estètic, o per una tradició suposadament religiosa, o cultural...Dones amb orelles foradades des del naixement, dones amb talons de vint cms o amb peus enbenats, dones tapades, cobertes, desaparegudes, dones mutilades, dones, dones, dones... a tot arreu del món. Un esclau que accepta i fins i tot reivindica el seu esclavatge, és per això menys esclau?
Interessant!! Tots sabem que aquesta imposició dels cànons de bellesa ens persegueix des de fa molts anys. Personalment penso que totes aquestes normes que ens dicten a través d'una publicitat no es correspon amb la realitat i estan causant estralls entre nosaltres, en els nostres cossos i en les nostres vides. Fins a quan anem a seguir sacrificant-nos per intentar aconseguir uns prototips irreals que cap de nosaltres compartim? Aquest tipus d'idees ens estan allunyant de la realitat i ens està fent oblidar que el cos de cada persona és diferent i únic. El més indignant, és que ens venen una imatge que molt poques dones podrien encaixar de forma natural. No obstant, aconsegueixen que en lloc d'acceptar-nos tal com som, ens desvivim intentant modificar tot allò que se surti de la norma imposada, avergonyint-nos de les nostres marques naturals i entrant en un bucle d'inseguretat de molt difícil solució.
NO HEM D'ADAPTAR EL NOSTRE COS ALS PROPOTIPS IMPOSATS, SÓN ELLS ELS QUE HAN D'ADAPTAR-SE A LES PERSONES!!!!
Anna totalment d'acord amb el teu raonament!!
El paradigma utilitzat durant milions d'anys 90,60,90 altes, guapes, cabell llarg, pòmuls perfectes, nas petit, boca gran, dents blancs i perfectes... Siempre he pensat com pot haver-hi gent que faci aquests paradigmes sense importar-les gens la gent, doncs me'n vaig adonar que els diners tenen molta part de culpa. Però també és cert que les dones sempre han volgut ser com socialment és perfecte, pero a vegades no ens adonem que parlar i mantenir una conversació amb una dona "hueca" es el mateix que parlar amb un cargol o un bessuc. Però tristement això no ens importa, preferim tenir una nina barbie que una guerrera Xena, inclús això s'esten amb els homes, i el pitjor amb nens/es que volen ser així per la societat, no hem cansaré de dir que la societat fa mes mal que bé...
Normalment tant les dones com els homes actuem per la força del costum, religió, creences o l'educació que se'ns imparteix sense tenir en compte el que realment volem, sentim o decidim... Per exemple estem lluitant contra el masclisme quan encara hi ha dones que eduquen als seus fills en el masclisme de manera que ensenyen a les seves filles a fer les tasques de la casa i als fills als que se'ls dóna tot fet i, així i tot, després aquestes dones es lamenten que viuen en un món masclista quan són elles les que ho estan accentuant. A la mateixa vegada les dones "ens sentim malament si no entrem en els cànons de bellesa" però alhora es critica a les dones que són obeses, baixetes... Vivim en un món en el qual sembla ser que l'aparença importa més que les persones.
Estic totalment d'acord amb vosaltres. Vivim en un món en el que l'apariència física importa molt més. I això fa que les dones que no tinguin aquest "90,60,90", és a dir, que no siguin altes i primes, provoca que no se sentin agust amb elles mateixes. Els homes es fixen més en aquest tipus de "barbie", sense saber que la verdadera bellesa, no està al físic, sinó a l'interior. Sembla que sí, que preferim tenir al nostre Ken i a la nostra Barbie, en comptes de fixar-nos una mica més enllà; en l'interior de les persones. 100% raó, companyes!!
Publica un comentari a l'entrada